dijous, 20 de juliol de 2017

Entrevistam a Guillem Munar


DSC_0738.JPG

Va néixer el 17 de gener de 1976 a Montuïri. Actualment és mestre llicenciat i disposa del nivell 3 d'entrenador. Es fa formar a les categories inferiors del C.E. Montuïri i al primer equip hi disputà una quinzena de temporades com a jugador.
Fins al passat mes de juny ha estat el primer entrenador de l'Athletic Montuïri.

Que és primer que et va venir al cap quan et varen proposar entrenar l'Athletic? Quan era un projecte acabat de crear.


Vaig pensar que era un repte molt interessant i que hem donaven l’oportunitat de fer d’entrenador al meu poble. Molta il·lusió i moltes ganes d’aportar  el meu gra d’arena al nou projecte. El meu pensament era que l’equip, l’Athletic, hem venia com anell al dit. Sense ser arrogant pensava que no hi podia haver un altre entrenador millor que jo per dirigir i iniciar l’aventura.


Per quin motiu acceptares dirigir l'At. Montuïri?


Hi havia molts de motius. Primer, perquè era un equip de Montuïri, nou i iniciat de zero. Com a primer entrenador jo també començava de zero. Segon, el fet de ser un projecte de caràcter social,  per fer poble, també era engrescador.  Finalment, la gent que vaig trobar, Miquel Tous, Pep Tugores, Miquel Miralles que eren els que donaven la cara al començament i tots els joves de darrere transmetien una il·lusió boja per la idea.

Què sentires el 1r any quan vares ser l'únic en guanyar al campió (Son Verí)? Ha estat el millor moment dels 3 anys?


El Son Verí era un súper equip, els seus números espantaven. Més de cent punts, més de 100 gols a favor, cap partit perdut, jugadors amb molta classe, desplegant un futbol d'atac i un tracte de pilota exquisit. Era un dels darrers partits de la lliga i nosaltres lluitàvem per l'ascens. A nivell tàctic i mental vàrem preparar el partit a consciència. Com i on pressionar, com atacar, estratègia, etc. També vàrem visualitzar un vídeo de motivació a proposta d'un jugador de la plantilla. En definitiva, guanyar aquell partit va ser espectacular. Pel rival, per confirmar l'ascens,  perquè "Es Revolt"  estava ple com mai hi havia estat i pel sentiment que el projecte Athletic havia  triomfat.

Tomeu Fullana ha estat al teu costat durant tot aquest temps, que ens pots dir d'ell?


En Tomeu té un lideratge innat. Dins el futbol o fora d'ell serà un gran dirigent. Crec que no hagués pogut tenir un col·laborador millor que ell.  Durant aquests tres anys m'ha ajudat molt i aportat moltes coses. Un segon entrenador t'ha d'aportar altres punts de vista i t'ha de crear dubtes per poder decidir millor.  A nivell personal hem creat una gran amistat.


Trobes que l'Athletic és un equip com qualsevol de la regional mallorquina?


És un club únic dins la regional i dins qualsevol categoria. El Pina en els seus inicis tenia una certa semblança. Equips de poble amb plantilla de jugadors 100% locals no en trobarem cap.

Com valoraries aquests 3 anys viscuts com a entrenador?


La valoració que faig d'aquests tres anys és molt bona. En l'àmbit competitiu cada any ens hem superat. El primer any vàrem assolir la tercera posició a la lliga i ascens, la segona temporada acabarem a la posició novena de la nova categoria i aquesta darrera hem acabat sisens. Com en totes les relacions hi ha moments de molt de plaer i satisfacció i moments de sofriment i delicats. Podria dir que l'Athletic m'ha fet sentir viu. M'he emocionat d'alegria, he plorat de tristor, he xalat com mai... En definitiva he viscut tres anys intensos.

Per què has decidit deixar d'entrenar l'equip de Montuïri?


No seria honrat amb jo mateix ni amb el Club si hagués decidit seguir. En Llorenç Miralles, president actual, apostava perquè continuàs. Estirar del carro desgasta i les forces cada any van disminuint un poquet i crec que l'equip necessita un entrenador ple d'energia. A més, tres anys pràcticament amb els mateixos jugadors a nivell de relació són moltíssims.

Que trobes que a Montuïri hagi desaparegut d'una manera tan pobre un equip amb més de 70 anys d'història? Del que tu vares jugar un grapat d'anys a 3a divisió.


La veritat és que sent nostàlgia de l'equip en el qual pràcticament sempre vaig jugar. Deu de futbol base i catorze o quinze al primer equip. Crec que el començament de la seva desaparició va començar quan el futbol base, per circumstàncies que tots coneixem, no es va poder mantenir. Quan jo era nin hi havia sentiment de club i la il·lusió era arribar al primer equip. Aquest referent es va perdre.


L'any que hi havia els dos equips del poble hi havia rivalitat?


A nivell futbolístic segur que no, nosaltres competíem a 3a regional i el C.E Montuïri  a 3a divisió. Res a veure. A nivell institucional, tal vegada, per ser el club important del poble i gaudir de les mateixes condicions.

Quin és el teu referent futbolístic?


No et sabria dir un nom concret. M'agrada el futbol en general. Com entrenador, el Barça de Pep Guardiola per la innovació que va suposar la seva idea de joc.


Vols donar algun missatge al nou entrenador atlètic?


Crec que no fa falta. Amb la il·lusió, motivació, i  ganes d'entrenar que té li anirà beníssim.

Per acabar t'agradaria afegir alguna cosa més?

Donar les gràcies a l'Athletic Club Montuïri pel tracte rebut durant aquests tres anys en els quals m'he sentit molt estimat. I també felicitar-te a tu, Miquel, per la difusió de la informació atlètica i per la tasca que dus a terme.




Miquel Mayol